Tornar a Casa: Recessos a la natura i les Barraques

Tornar a Casa.

Aquest diumenge a la tarda van marxar els participants del darrer recés al bosc i les Barraques. 

Un grup de persones que tenen l’anhel de conèixer-s més com són, i sobretot, què és el que fa que estiguin vivint una vida no tan plena com voldrien, per dir-ho simplement.

La intenció que hi ha darrere cada recés, és que les persones que hi participin, puguin aprendre què vol dir estar dins el caparrot a través dels pensaments i les emocions. Viure a través d’aquest tel de la ment, és el que fa que ens sentim perduts, fins i tot aquells que tot i tenir el que desitgen no n’estan satisfets.

Veient sortir el sol, recessos al boscAprenem, practicant, que vol dir estar present, simplement observant, sense identificar-se, amb aquestes emocions i pensaments. Així de simple és i al millor lloc per adonar-se’n és al bosc i les Barraques, sense distractors com sorolls externs, els mòbils, les ocupacions diàries…

Adonar-se de seguit que es pugui que estem el caparrot, és el primer pas i més necessari per transformar allò que hi ha en nosaltres que obstaculitza poder viure una vida des de la llibertat, el goig, i sobretot la pau.

És molt simple, molt, però no tan fàcil canviar coses que portem fent-les des de sempre sense ni saber-ho la majoria de vegades.
Però no tan difícil, ja que quan entenem les coses des de la simplicitat, només cal posar-se a fer el primer pas cap allà, sols o acompanyats, si no sabem ni per on començar.

La metàfora que utilitzo en aquests recessos i que ajuda a entendre el que succeeix dins, és la d’un viatge en vaixell.

Cada participant decideix comprar un bitllet, pel que sigui, és particular en cadascú, per pujar al vaixell on un capità i una cuinera, són el personal a càrrec del trajecte.

Quan sortim al mar, tot i tenir previsions aproximades del temps que podrà fer, mai se sap que hi passarà. Mai sabrem quin onatge acabarem tenint, i fins i tot si la boira enterbolirà la mirada, o si una tempesta inesperada farà que s’hagi d’agafar o lligar al timó. El capità s’ocupa del seu lloc, té el mapa de Tornar a Casa, sap que hi hagi tempesta o calma, l’objectiu és arribar.
Aquí hi ha el Gran Viatge, cap a un mateix/a, sense que la por o el desig el faci perdre la claredat a la mirada.

Casa, és aquella part que ja hi ha en nosaltres des del primer segon d’existència a aquesta vida, la més genuïna, l’essència, el Cor, l’Amor real, aquell que no separa.

Casa és el rumb i el destí d’aquest vaixell, i és la boira dels pensaments i les tempestes de les nostres emocions que ens separen de gaudir del viatge.

El mar és el nostre inconscient, i les onades, són tot allò que hi ha dins de cadascú i que simplement fa que navegar sigui més o menys amable segons la intensitat del que ha passat al passat. 
El passat és dins la motxilla, que no hi podem accedir. És l’inconscient que va emmagatzemant cada una de les coses que anem vivint a través dels cinc sentits i el que imaginem dins.

El mar és la metàfora d’aquest inconscient tenyit d’emocions. Sota l’aigua necessitem unes ulleres per poder mirar el que hi ha, veritat?Meditacions guiades sota els roures
Doncs per poder mirar què hi ha dins l’inconscient, és a dir, mirar dins la nostra motxilla que pesa més o menys en cadascú, ens calen també unes ulleres. I aquestes ulleres són eines que ens ajuden a poder fer conscient allò inconscient que encara dirigeix els fils de la persona que ho viu.

Això ho practiquem al recés perquè les persones després ho puguin aplicar al seu dia dia.
Durant els recessos fem servir diferents eines que ens serveixen com d'”ulleres” per anar-nos entrenant en identificar allò necessari per poder canviar allò que volem, en nosaltres. També fem servir tècniques perquè es pugui viure de forma ben simple i calmada, què vol dir aquest Tornar a Casa, experimentar que és viure un Present sense identificar-se amb els pensaments i les emocions.

En aquest Present, tot i que la ment hi és, i les onades de les emocions potser també, no interfereixen, passen com a un segon nivell.
Al primer nivell hi ha la vivència a través dels cinc sentits del que hi ha al voltant. Pots sentir el flaire de l’aire tocant la pell, el so del vaixell que avança, la calor de la pell que el sol acaricia… el present, ara conscient, que és aquesta mirada que d’infants vivíem sense saber-ho, sense la interferència de la ment. 

Sí, perdem el paradís per estar tota una vida buscant-lo a fora, quan és dins.

Tornar a Casa és quan som capaces i capaços de no voler treure ni afegir res del que estem vivint. Ser aquest observador conscient i ja adult, que assumeix que cada vegada que s’activa amb una emoció gràcies als pensaments, hi ha una història inconscient que està aflorant i truca a la porta. Si hi posa presència i se n’adona, podrà conscientment respirar i dir-se a dins seu:

“Gràcies, però ja no sóc aquesta persona que té por al que sigui, que es frustra i enrabia per situacions determinades, que s’entristeix perquè les coses mai acaben d’anar com creu que haurien d’anar.

Agost 21 grup BarraquesI sí, gràcies que ja no sóc aquesta persona que se l’endú el desig creant mons paral·lels, que només poden ser fantasia, només són fum d’un futur que imagina.”
Tornar a Casa és un viatge cap a tu, una estada a les Barraques de vinya recuperades, dins un bosc que l’anem endreçant des del silenci meditatiu. Un viatge acompanyats per persones que també volen aprendre a conduir els mateixos vaixells d’una altra forma, aprendre com navegar aquests mars inconscients que vivim a cada segon.

I en aquest viatge hi ha un capità que sóc jo, l’Oriol, ni millor ni pitjor que tu, un home, masculí i femení, cada dia més conscient de les seves inconsciències gràcies a observar quins fruits deixa el seu caminar.

Un capità que abans ha hagut de domar els propis mars, profunds i tenebrosos, per acceptar aquella part més amorosa i lluminosa que també hi ha dins, sense que el bo i el dolent interfereixi ja més en la seva mirada.
Un capità que no té por de les onades, però que està tant present i conscient com sap per veure-les venir i navegar-les de les millors maneres, aprenent el que cal amb cada una d’elles, i extraient el millor coneixement que és saviesa viscuda.

Aviat hi haurà un altre trajecte, t’animes??

Seguim!!
Oriol

CLICA AQUÍ si vols saber més de la base d’aquest treball i el que simplement practiquem als retirs.
I si vols versió reduïda, CLICA AQUÍ per veure vídeo, en castellà.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email