Sembla que amor i perdonar van plegats i de la mà, encara que jo fa temps que no ho veig així, que són oposades de fet. Aquí i en el pòdcast ho comparteixo amb tu a veure si t’inspira.
Quan em va venir aquesta frase que després ha sortit el pòdcast, ja em vaig adonar que era potent i que tocava espais profunds del significat que donem a les coses i expliquem a través de paraules.
Des de la mirada de l’Amor conscient, que és l’Harmonia, no pot haver-hi oposats, sinó complementaris, no hi ha fregues dels uns contra els altres des de la lluita, no hi ha qui és més que l’altre o, millor o pitjor. El bo i el dolent no caben en l’Amor, només són personatges representats per un ego.
Un jutge jutja perquè algú ha fet alguna cosa mal veritat? Perquè botxí i víctima sempre són les dues cares de la moneda del mateix desamor. Si hi ha un dolent, hi haurà l’oposat, el bo, i mai sortirem de la dualitat, de la programació infantil, d’un amor condicionat per tot el que va poder passar. És responsable de mantenir els fils connectats a la marioneta del present i amb el passat perquè no m’adono.
En l’Amor no hi ha judici, no hi ha separació, només persones fent papers fins que no s’adonen que no els omplen. Persones inconscients, aquesta és la clau des de mi sentir.
De fet, és el Despertar tan buscat i anhelat, l’adonar-se d’aquesta inconsciència, aquí, és estar en el present, perquè ja t’adones que no ets la veu que sempre està parlant, ni les emocions que neixen de les teves pròpies reaccions. Ets l’adult ja Conscient que viu el present des dels cinc sentits.
Prefereixo conrear la compassió per a cada persona, perquè els seus actes són conseqüència de la seva programació infantil que no saben. Encara viuen més des de la ferida que del cor; des de la inconsciència que l’Amor; des del botxí o la víctima, del qual perdona o és perdonat.
Com ho veus, que et diu tot això?
Abraçadaaaaaa!!
