En aquesta mirada de la psicologia i la consciència no parlem de problemes sinó d’aprenentatges que ens portaran a aprendre a viure la Vida de forma més plena i conscient.
I en aquests aprenentatges caurem moltes vegades donant el millor que sapiguem.
L’important és que quan caiguis no et jutgis i simplement destina tota l’energia del judici per a parar esment en allò que necessites aprendre per a no tornar a caure en el mateix lloc.
Aprendre és sumar saviesa, i difícil aprendre si estem instal·lats en l’ego, perquè ell mai vol.
Aprendre que estem traient lluentor a aquest diamant únic que som cadascun i que és gràcies al fregar que es poleix. És simple adonar-se que cada vegada que caiem, si aprenem, traurem més lluentor, veritat?
El savi pot “caure’s” cada dia, però aprèn per què cau, per això és més savi. Així que, no és caure el més important, sinó aprendre perquè he caigut i no fer-ho més!! Veritat?
