Aquí et deixo un exemple de com la programació infantil fa que visquis les coses i les sofreixis a causa del que vas viure i vas programar dels dotze per a baix, l’etapa infantil.
Reaccionem a les coses perquè ens defensem per mecanismes inconscients que en el fons ens estan protegint de la ferida que portem la immensa majoria, desgraciadament així és.
És posant consciència a les coses que vivim i sofrim, el sentit del perquè ocorren, que podrem començar a canviar-les. Però només si som conscients d’elles.
És responsabilitat de cadascun i una, voler canviar aquelles coses que no sumin començant per dins, aquelles actituds que tenim i que és necessari canviar per a deixar de restar.
Anem, que seràs tu el o la primera de viure-ho si ho fas, per a poder viure-ho amb els quals t’envoltes, si des de la pau, el goig i la llibertat.
Una bona abraçada i si clar, seguim!!
