Pels pares i pels que van ser fills/es.
Van fer entrevistes a diferents infants que van viure el confinament a casa.
El que més van valorar és passar més estona amb els pares.
Moltes persones em comenten a la consulta la sensació de buit que viuen dins, lligada a l’absència física i emocional dels seus pares.
Important tenir aquestes dades i fer el millor que sentis i puguis davant les circumstàncies que et toqui viure.
No és bo ni dolent, tots i totes hem rebut comportaments i els donarem sense saber-ho. Per si en som conscients podem canviar coses.
El punt important és poder fer el millor, amb el benefici més gran i el mínim d’impacte.
Si els teus fills tenen menys de 12-13 anys, infant abans dels canvis de la pubertat, com més qualitat en la relació presencial i emocional els hi puguis donar menys carrega hauran de gestionar després.
Però recorda, tots estem passant-nos històries de generació en generació, l’important és anar afinant tot allò que ens porti al patiment i no carregar-ho més.
Serà menys pes a les maletes que passarem als fills i filles.
I tot patiment ve d’un sol lloc, la por i el desig perquè el buit que portem ens hi connecta. Buit de no saber que l’Amor que cerquem darrere totes les coses, està dins i en cadascú.
Això és el que de mica en mica anem aprenent, la covid ens ho ha mostrat. No calen tantes coses i si molta més relació, més conscient i amorosa.
Bo posar atenció amb l’atenció que donem a aquells i aquelles que acompanyem. Posant més consciència, podrem fer diferent algunes coses que facilitarà més el futur d’ells, i el món.
Tots i totes venim d’un pare i una mare, tots hem rebut les “maletes” que nosaltres també portem i vivim. És tasca de cadascú triar quines calen repetir o no, i quina maleta passar als següents, oi?
Seguim!! 😘😘
Abraçada.
🌳🙏🏼🌞❤️🌝🙏🏼🌳
Programa Catalunya Ràdio 26/4/21 de 9 a 10 matí.
