Per a resoldre un conflicte cadascuna de les parts ha d’assumir la seva responsabilitat.
Si volem aprendre a viure des del cor a través de l’adult/a conscient, tenim que si o si deixar d’entrar en el judici ni creure o pensar que tenim més o menys responsabilitat davant el conflicte que sigui.
En l’Amor, l’ego no domina a la persona conscient.
Pot intentar de totes totes, voler dominar i imposar-se o escapar-se de l’altre o la situació, però l’Adult i Adulta no es deixen portar pels impulsos d’atac i fugida de l’ego per a protegir-se, ja que pertanyen a la nostra part animal, el cervell reptilià. Simplement, es fa càrrec d’esbrinar el com és que està vivint el que està vivint per a aprendre de si mateix/a i fer el que és necessari perquè no es repeteixi més.
Un que s’estima, ni pega ni es deixa pegar.
Perquè el botxí i la víctima estan dins de cadascun i, tots, i totes, sí, tenim un treball a fer amb les dues polaritats perquè és innat l’agressivitat i la passivitat en l’ésser humà inconscient com et deia, és animal, com es comporta com un animal l’ego.
Davant de la ferida infantil ens posicionem en la víctima o el botxí.
Uns/as busquen l’amor a través dels crits, ser “dolents”, i els/as altres/as busquen l’amor a través de callar i ser “bons”. Aquests crits per a fora o cap a dins és el que van aprendre sense saber-ho els nens i nenes per a reclamar de les millors maneres que podien, a papà i mamà atenció, reconeixement i escolta sincera des de la presència.
Per a acabar amb la xacra del masclisme i els maltractaments i abusos en la parella cal sortir del botxí i la víctima, cal entendre que s’està vivint des de l’ego que es creï amb tots els drets o amb cap. Només són papers que creiem i vivim com a autèntics, però l’Autenticitat té a veure amb l’Amor, ni pega ni es deixa pegar.
Vaaaamos!!!
