Aquesta mateixa setmana vaig poder reconèixer i posar nom a un dels meus personatges que habitava en mi, però encara no havia pogut entendre del tot ni posar nom, el Missioner!! Sentia en segons quines situacions la pressió i la presència d’un personatge, però no podia identificar d’on sortia ni menys posar-li nom.
En el vídeo te l’explico i aprofito per a comentar-te una mica més sobre els personatges i el viure des de l’ego.
Tots i totes venim al món amb una caixa plena de dons que de manera inconscient l’ego utilitza per a buscar i mendigar l’amor que no sent i necessita per a existir. I això ho fa a través dels personatges, aquelles màscares que ens posem sense ser conscients, ja que succeeix de manera espontània i automàtica.
Des d’aquesta psicologia conscient que practiquem, poder adonar-se d’ells és començar a ocupar el nostre lloc d’adults sense necessitar representar cap paper que busca gratificació.
Quan el nostre cor entén la ferida i la sensació de buit que emanava, deixa d’utilitzar aquests dons per a aconseguir alguna cosa i els exerceix des de la llibertat i autenticitat de cadascun/a.
Jo no soc un missioner, no vull ni desitjo canviar a ningú, soc l’Oriol que des que té raó ha volgut ajudar i té una actitud de servei al món, perquè intuïa, i ara sap, que realment podem viure l’amor que som quan fem aquest treball en nosaltres/as.
Aquest és un dels meus dons, hi ha uns altres que ja sense necessitar el reconeixement vaig utilitzant i compartint, i els teus?? Perquè no hi ha millors ni pitjors dons, són dons innats en l’ésser humà, la pedra preciosa que cadascun/a som! Que bonic que puguem anar traient lluentor al diamant del nostre interior.
Seguim!!
