Si volem retrobar-nos amb nosaltres/as mateixos, amb la nostra essència que està esperant en el nostre interior, cal poder traspassar la identificació amb les coses que ens diem i sentim, perquè aquí neix el sofriment de tota la humanitat, així de bèstia és està afirmació.
Som éssers que senten, però no necessàriament suficients, sofrim perquè hi ha una prèvia en el nostre passat que ens fa estar malament en aquest present que vivim, ens quedem enganxats a alguna cosa que ens fa mal perquè no sabem com gestionar-lo i ordenar-lo.
L’emoció és per a mi una de les claus en aquesta història, una de les claus que obren les portes a la llibertat, el poder viure la vida des de la pau, el goig i la llibertat. Si hi ha emocions és perquè hi ha alguna cosa que ens fa emocionar, i aquest alguna cosa, està en nosaltres/as i és el que tindríem de fer-nos responsables, així de simple. Només l’ego, la personalitat basada en la programació infantil, és el que no vol fer-se responsable.
Pots mirar l’emoció com si fos un termòmetre que ens avisa que hi ha alguna cosa a gestionar dins. És el mecanisme innat que ens ajudarà a posar consciència a allò que la pròpia vida diària ens proposa per a continuar avançant en aquest camí d’autoaprenentatge.
L’emoció ens informa, quan podem estirar la corda veurem que aquesta comença en la nostra infància, fins avui, ara que ens estem emocionant. Entendre és ordenar, ordenar és el primer pas per a traspassar-lo.
Homes i dones han d’aprendre a gestionar-ho, uns per unes coses i altres per unes altres?
En el vídeo te l’explico.
Una forta abraçada per a tu i anem que cadascun/a té una part de responsabilitat en cada cosa que interactuem!
Seguim!
