En aquest podcast reflexiono sobre la violència física i verbal (manipulació) que hi ha en les relacions de parella basades en un “amor condicionat” més que incondicional, perquè si hi ha falta de bon tracte, mai podrà ser Amor, sol desamor.
Homes i dones portem dins el nostre inconscient una ferida encara massa universal que és la falta de reconeixement sincer, un amor condicionat que vivim de les millors maneres des que vam néixer i que gravem en el nostre inconscient en la infància.
A causa d’aquesta ferida, la nostra personalitat comença a estructurar-se des de dues posicions ben simples, l’agressiu i el passiu. El botxí i la víctima en homes i dones. Un comportament més masculí, l’agressió física i més femení, l’agressió verbal, la manipulació.
En una relació de parella o familiar, quan hi ha una falta de bon tracte, cadascun i una ha de responsabilitzar-se sí o sí de la seva part, home i dona, víctima i botxí, ja que si només mirem i jutgem una part, mai podrem deixar de repetir els mateixos terribles problemes.
Posar límits des del primer moment que algú els traspassa, és una necessitat i imperatiu de la persona que rep aquesta falta de bon tracte, per petita que sigui. Com també el que exerceix la falta de bon tracte, és una necessitat i imperatiu adonar-se i fer el necessari per a comprendre la causa del comportament i no fer-lo més.
Les parelles conscients assumeixen que si hi ha un desacord, cadascun té una responsabilitat aconsegueixo mateix i fer el necessari per a resoldre’l, per a continuar creixent junts i juntes des d’una relació cada vegada més madura i harmònica.
En relacions conscients i madures cada membre de la relació sap que té coses a treballar-se i ho fa amb humilitat i determinació, no pot haver-hi un altre camí si es vol arribar realment al cor, símbol de l’amor, en un/a mateix, per a poder compartir-lo amb l’altre.
Anem, que aquest és l’únic camí, el del cor.
