El verdader Amor que tant busquem, demanem i també fugim molts i moltes… L’espai en nosaltres que tants Mestres ens han anat ensenyant i assenyalant…
Des d’aquesta mirada de la psicologia i la consciència, molt simple, clara i directa, et mostro un dels reptes més importants que ens cal fer com a egos inconscients, encara, si volem experimentar aquest Amor que ja és dins. És precisament anar més enllà de l’ego.
Sí, des de la humilitat i el coratge d’acceptar que cal fer-se responsable del 50% en tot allò que ens passa i participem en la vida, si no comencem per aquí, difícilment ens acostarem al que és realment Estimar. Seguirem perduts en abaixar o aixecar massa el cap dins tots els personatges que hi ha i poden haver.
Si no assumeixo que per canviar una cosa abans he de canviar jo, difícilment sabré trobar l’equilibri i l’harmonia, bases del verdader Amor, que ja hi ha en mi, anant de frustració en frustració per la vida donant la culpa a qui o què sigui.
Deixar-nos d’excuses i començar a observar, i, mirar-nos amb uns ulls més oberts, amorosos i amoroses, aprenent amb cada derrapada i no repetint allò que sabem que ja no cal repetir, perquè ens condueix a viure-ho com fins ara. Cal canviar ara si volem un millor futur, oi?
Deixar tan bé com es pugui el judici a un costat i posar l’atenció en mirar-nos les coses amb el màxim d’innocència que sapiguem expressar farà que anem fent passos simples però ferms, sens dubte.
Som un humà i una humana que està aprenent a ser adult i adulta, però ara sí, ja més conscient. Ha viscut i patit ben endins els fruits de la seva inconsciència que va aprendre i gravar sense saber-ho a la seva infantesa.
Avui ja és més lliure d’identificar-se amb la ment i les emocions. Cada vegada més, més Lliure per viure aquell espai que és el paradís, no la fantasia, sinó el que vivíem sense saber-ho dels tres anys cap avall… aquest és per mi el vertader Paradís aquí a la Terra, obrir els ulls de la inconsciència que veiem a través de totes les ments projectades filtrant la mirada al món des de la pantalla interior, el casco.
És obrir als ulls a l’autoresponsabilitat d’ocupar el propi lloc des d’aquest cor equilibrat i que ja no té por de deixar sortir el verdader Amor. Pau, el goig i la llibertat en són els fruits d’aquest concepte.
De poc servirà reclamar res a l’altre si abans no ho fem en nosaltres, així que som-hi, a fer el millor que sabem per començar el camí cap a casa. És més simple del que et penses.
Tornar a Casa és viure aquest verdader Amor que som, quan no estem identificats amb els pensaments i les emocions, aprenent simplement el com és que hi són!
A veure què et ressona del que escoltaràs…
Seguim!
Oriol
🌞🌞🌳🙏🌞❤️🌝🙏🌳🌞🌞
