En la majoria, una de les causes més comunes que hi ha darrere del sofriment és la falta del sentit de la vida. Hi ha una sensació de buit profund i fins a existencial davant el que vivim la majoria.
Fa pocs anys teníem la religió que ens oferia un sentit a la vida a través de les creences, però, avui dia, aquest sentit ens el dona més aviat quants likes rebem o quantes coses tenim per a ensenyar. Aquesta cultura de tenir més que l’ésser que impera.
Busquem el sentit de la vida fora de nosaltres, però l’Essència, que és l’Amor que som, està dins. No ho podem viure, gràcies a posar l’atenció a fora, en comptes de nosaltres i tot allò que fem, què fa que les conseqüències dels nostres actes restin més que sumin.
És el temps de deixar la por, però també el desig, i és aquest desig fantasiós d’estar esperant que algú o alguna cosa ens vingui a solucionar la vida i les coses.
O, tot el dia donant la culpa del que ens passa, als nostres pares, la societat o les corporacions que només volen xuclar els nostres diners, la nostra energia… La por i la fantasia del desig és el que ennuvola la nostra ment a través del que pensem i sentim.
Fer-se responsable i voler entendre i observar el que ens passa, per a deixar de repetir els mateixos comportaments que ens porten els mateixos resultats.
És gràcies a apostar per nosaltres que ens tocarà la millor loteria, SER UNA I UN MATEIX, sent aquesta essència, aquesta innocència, aquesta creativitat, aquesta autenticitat?
Com més puc viure’m des d’aquí, més sento que té sentit tot el que faig, i viu, més sento que soc lliure gràcies a haver après de les cadenes del passat. Viu més en la pau i gaudint de totes les coses, grans i petites, com una flor, una formiga, el bosc, la Vida.
Per a mi, el sentit a la Vida, és simplement viure, despert del somni en vida que vivia inconscientment, amb la Consciència bé present tan bé com sé en cada cosa que faig. Així el viu, avui, ara, aquí, tan bé com sé aprenent.
Abraçada i gràcies per passar per aquí!!
