Deixar anar sense enganxar-se, soltar allò que tant i tant desitgem… Aprendre a lliurar-se a la incertesa, confiant que, darrere el núvol, sempre acaba apareixent el sol. Aquest és un camí per viure des de l’essència que som: éssers humans conscients, gaudint de la vida.
La causa principal del patiment és no poder o no saber soltar allò que ens provoca dolor al cor. Ens quedem presos de les emocions i els pensaments generats pel que ens passa. Cal aprendre a soltar.
I soltar no vol dir desentendre’s de tot, no fer res o esperar que algú o alguna cosa ens solucioni els problemes. Soltar és deixar de resistir-se i fer el millor possible per extreure el màxim benefici amb el mínim impacte de l’experiència.
Primer, sempre, hem de ser conscients que estem patint, ja que, moltes vegades, ho portem dins des de fa temps i gairebé forma part de nosaltres. L’amor no fa patir, així que, si pateixo, és bo adonar-me’n.
Després ve la pregunta: quina resistència estic alimentant que fa que pateixi el que pateixo? A què m’estic oposant, potser no volent-ho o desitjant-ho massa? Estic responsabilitzant-me de la meva part, d’allò que faig perquè el que estic vivint existeixi?
Quan te n’adones, pots soltar-ho i, és clar, fer el que calgui perquè no torni a passar.
Quan sento que el meu cos es relaxa, les meves emocions tornen al seu lloc i puc percebre més clarament la pau dins meu.
Quan deixo anar els meus pensaments i emocions sense enganxar-m’hi ni identificar-m’hi, puc viure més i més en la presència, en la consciència d’aquest present únic que existeix, que no ens fa patir, encara que pugui haver-hi dolor.
A què t’estàs resistint encara? Què et costa soltar?
Una abraçada per a tu!
