Comprendre l’arrel dels símptomes és el que fa que puguem sanar entenent la causa d’aquests símptomes que només són conseqüència del que sofrim i portem dins.
Si volem apagar el foc tirant aigua en el fum, el màxim que farem serà apartar el fum, però i el foc?
Quan estem en estrès és perquè hi ha alguna cosa en nosaltres i nosaltres que fa que estiguem en estrès. Si aquest estrès és mantingut durant molt de temps, ens cansarem i perdrem energia innecessàriament. És com si tota la vida, sense saber-ho, estiguéssim fugint d’un lleó que només és als nostres caps, però com sempre ha estat allí, ens hem acostumat a això.
Sí clar, necessitem totes les medicines possibles per a atendre els símptomes i calmar el sofriment, que cadascun triï la que millor li vagi. I alhora, és completament necessari poder adonar-se on està la causa i simplement entendre-la.
L’adult i adulta que ets només sofreix perquè s’identifica amb el que els pensaments i les emocions li estan informant. L’adult conscient aprèn a sostenir el moment i no deixar-se portar per la ment, la qual cosa anomeno “caparrot”.
Quan comprenem que realment és així, i ens estem resistint al que estem vivint, podem mirar sense por al que ens estem resistint. I saps, la llavor del sofriment, en tots i totes, és la mateixa, una personalitat/ego que ens està protegint de la ferida de la nostra infància on rebem el millor que es va poder, però fins i tot era un amor condicionat. La majoria de la societat encara som aquí.
Sí, quan comprenem el “foc i el lleó que ens estava perseguint”, deixem de resistir-nos, i saps que fa el nostre cos el solet? Apagar les alarmes i començar a reparar.
