Aquest podcast se centra principalment en les relacions de parella. Comença amb una frase que va sorgir durant una sessió d’acompanyament i que reflecteix la confusió que tenim massa persones sobre què és realment estimar. Estimar mai és renunciar a nosaltres mateixos per donar el que sigui a l’altre. Com puc estimar si no m’estimo?
Com que no hi ha cap guió establert, les paraules que van sorgir mentre gravava el vídeo van derivar en parlar-te dels meus cinquanta-cinc anys, que compliré la setmana vinent, el vint-i-dos de març, amb una celebració més que especial: “El meu clan femení”. Un dinar amb la meva mare, la meva germana bessona i les amigues de l’ànima i de tota la vida. Un primer cercle d’amistats femenines que sempre ens hem relacionat des de la consciència i el respecte mutu, que és amor en essència. Quin privilegi.
Estic sentint dins meu una calma profunda que m’acompanya i m’omple de pau en la majoria de les coses que faig. Un viure despert, amb tota la força de gaudir les experiències que lliurement trio viure, envoltada de persones que sumen a la meva vida i m’aporten valor, amor i reconeixement mutu a l’autenticitat de cadascú/cadascuna.
I això és el que no deixo de compartir amb tu en tots els vídeos. Més enllà de la nostra ment psicològica, que emana totes les emocions possibles, existeix un present en què, com a adults, si som conscients, podem entreveure aquest cel aquí a la terra. Un espai on l’harmonia neix als nostres cors perquè hem sabut i pogut ordenar les nostres motxilles plenes de passat que encara fa mal i condiciona les nostres vides sense saber-ho la majoria.
Que l’autenticitat que sóc et serveixi de mirall perquè et permetis fer tot el necessari per obrir-te a tu, a l’Amor que ets, quan et permets ser autèntic, espontani, creatiu i, sobretot, innocent, des d’un/a adult/a que ha après a ser coherent des del respecte. Aprenent a posar límits de manera impecable i flexible alhora, aprenent a cada pas, aprenent a Ser.
