El blanc i el negre, camins de Vida que porten carreteres plenes de paisatges i d’experiències. Destins que van creant-se a cada elecció que fem pintant-ho des dels millors colors que sabem i podem a través del vehicle que ocupem.
Que descrivim el món des del blanc o el negre no és bo ni dolent si hi ha respecte, són maneres de mirar.
El Camí conscient, però, és aquell que es camina a través del respecte i fer-se respectar, sabent posar límits de forma simple, clara i directa, sense jutjar l’altre, triant on volem estar i amb qui.
Aquest Camí implica adonar-se que hem de deixar d’identificar-nos amb el que ens diem a través dels pensaments i emocions perquè just darrere el tel de la ment hi ha la Vida, amb tots els colors i on l’Amor és el paisatge que hi trobarem si en som conscients i presents a través de la Presència.
Blanc i negre s’abracen per brillar des de l’Amor, l’adult ja conscient de la seva inconsciència que fins ara s’expressava des d’un ego amb tota la programació infantil que li era el combustible per malviure.
La llum que és consciència solar, està lligada ahir, ara i sempre a la llum lunar la més fosca i inconscient, la més transformadora per entendre realment qui Som, aquesta Consciència desperta i la presència conscient del present, més enllà del filtre del caparrot en forma de tel invisible.
Quedar-se mirant més la poma que penses és estar al caparrot, tota la resta passa a un segon nivell. Des del cap fàcilment mirarem les coses des del blanc o el negre.
Ens comparteixes què et ressona del que comento?
Seeeeguim!!!
