Sense adonar-nos deixem de ser les persones que som per a exercir de pares que no és una altra cosa que un rol que fem quan portem aquestes personetess al món.
Si ens perdem en el rol, deixem a un costat el que més necessiten els nostres fills i filles, aprendre a viure des de l’autenticitat i l’essència innata que cadascun i una té i viu més enllà dels personatges.
Ser pares conscients del rol que s’ocupa és molt diferent de ser pares funcionals que tenen moltes llistes de com s’ha de comportar i fer des d’aquest rol. 😅
Acompanyar-los des de l’adult/a conscient que decideix portar al món a un nou ésser que necessita aprendre d’ells com funciona tot, i, sobretot, com funciona per dins! 😊
El treball interior per fer dels pares com a persones, és el treball que es transmet sense a vegades adonar-se, per això és molt important que cada persona que exerceix de pare o mare, pugui fer el millor que sap amb la seva història personal per a alliberar-se i alliberar els seus progenitors. 💪
