Cinquanta voltes des del meu primer dia a aquest món. I trenta i pocs anys després de llegir Joan Salvador Gavina que va fer que obrís els ulls a la crida interna que des de sempre ha format part de mi.
Anys de cerca, anys d’aprenentatges profunds i transformadors, uns més densos i altres més amables, però cadascun d’ells han anat esculpint aquesta ànima que ara mira el món des d’un lloc molt confortable i sobretot inspirador.
Rendir-me al Misteri, ha sigut la lliçó de Vida que ara resumeixo en aquesta frase, el confiar plenament que, tot allò que la Vida em posa davant per caminar, és exactament el que toca caminar, ni més ni menys per ser més qui sóc cada dia.
Rendir-me a la confiança que fa que la resistència quedi dissolta al cor. Deixant que l’autenticitat vagi ocupant la meva espontaneïtat, creativitat i sobretot innocència.
Sí, com una flor més d’aquest immens prat que se’n diu existència, deixo que l’aroma que hi ha en mi el reculli el vent que és l’alè mateix de la Vida, el transporti on calgui i doni fruits, si n’ha de donar.
Sóc el que sóc, rendint-me al Misteri que és ara, aquí, i gaudint del viatge, aprenent a cada onada, més lliure, amb més ganes.
Gràcies també per formar-ne part en la mesura que ocupes un espai d’aquest univers de vivències, per sort, cada vegada més conscients i amoroses.
Seguim celebrant-nos!!
🌞🌞🌞