Feia temps que no naixia un escrit. Assegut sota el roure, on van teixint-se idees…
Tota la vida n’he fet i des de petit que he anat practicant deixar-me portar per les paraules que una a una van sortint després d’una idea o pensament.
Fantasia que neix del meu cap que aporta una mirada simbòlica al que visc per dins i hi posa paraules.
Abraçada i seguim!!
Oriol
Assegut sota el roure,
d’un prat immens,
d’herba i onades que el vent dibuixa…
Muntanyes al fons,
d’una serralada molt alta,
imponent la mirada,
imponent escalar-la.
Terra, natura, vida.
La por i el desig havien cavat el forat més fondo.
La resistència a viure havia esporuguit l’ànima.
Feble, inconscient, caminava de puntetes.
Muntanyes de records,
filtres d’una vida real i inconscient a la vegada.
La muntanya és dins, no cal escalar-la,
l’herba és la brisa i la brisa l’herba.
Lliure del blanc i el negre,
Lliure del bo i el dolent.
Lliure de la por i el desig.
Lliure de viure identificat en una vida inconscient.
—————
El millor timbre, el patir,
per poc i per massa.
La vida truca a la porta,
i no la sents perquè no hi ets encara.
Obrir els ulls de la consciència,
deixar de fugir o empaitar res.
Viure un present
on ja camines conscient,
dels passos que fas,
i dels fruits que en neixen.
Sembrant comportaments,
on el resultat no acabi en un patir.
Comportaments que rebem perquè també donem.
El cinquanta per cent és harmonia,
i l’harmonia és l’Amor.
I l’Amor comença dins,
quan ens permetem ser lliures,
de ser allò que exactament som,
espontanis, autèntics, innocents…
Conscients del que d’infants vam aprendre,
a través d’aquest adult que ja vola lliure.
Homes, dones,
el masculí, el femení,
bo, dolent,
viure, sobreviure,
conscient, inconscient,
La Vida, la vida.
Així és de simple,
per una ment innocent,
que descriu i es deixa ballar per la Vida.
Ara que és present,
ara i aquí,
el que la Vida mostri,
i jo dansi.
Assegut sota el roure,
les onades de vent i d’herba,
ara dansen junt amb les fulles de l’arbre,
els núvols,
la papallona que fins ara caminava…
