Aquesta setmana s’ha celebrat Sant Jordi, i que bonic poder aprofitar-ho per reflexionar una mica més sobre aquest Amor genuí que som, a través d’aquesta mirada de la psicologia clínica i la consciència.
Anar més enllà de la identificació amb els pensaments, les emocions i el cos que les sent i es ressent… Aquí és on hi ha el món que ens envolta: el present, on resideix l’autèntic Amor. Però no el podem experimentar en primera persona si el seguim mirant des del “caparrot”, des d’una ment carregada de pensaments i emocions que no sumen i sí que desgasten.
El camí per ser l’Amor que ja som passa, des d’aquesta mirada, per fer la feina necessària amb la nostra motxilla, aquella que tenyeix la nostra percepció del món. Són els pensaments i les emocions generades des de les nostres ferides els que ens desconnecten de nosaltres mateixos/es i de l’altre.
Aquí hi ha la clau: estar en el present o estar en la ment. Mirem el dit o mirem més enllà del dit?
Recorda l’exemple que faig servir: si et fixes intensament en el teu dit estès davant teu, tot la resta passa a un segon pla, es difumina. Aquest dit simbolitza la ment, amb els seus pensaments i emocions. El que és real, el que és viu, queda desenfocat si em centro en la ment.
Sant Jordi, Sant Valentí… podrien ser també celebracions del compromís de mirar-se cap endins, de revisar allò que cadascú necessita sanar. Un compromís entre persones que es relacionen des de l’amor, amb més o menys intensitat, però amb voluntat de créixer juntes.
És caminant amb l’altre, que fa de mirall, com podem veure coses que seria difícil veure estant sols/es.
Quan mostro la meva vulnerabilitat, el meu infant ferit en moments emocionals, acceptant que arribo fins on arribo… és quan més puc connectar amb l’altre. Perquè cadascú ho viu a la seva manera, però cap endins, igual. Hi ha capes mentals i emocionals que fan de filtre i no ens deixen viure realment l’amor.
Que aquests camins ens ensenyin a estimar-nos més i a obrir el cor, deixant de banda tota actitud que no sumi a les nostres vides.
Que aquests dies en què celebrem l’Amor siguin un exemple per a la resta de l’any.
Una abraçada!