Aquí et deixo una reflexió sobre el perquè la societat, formada per persones com tu i jo, la majoria estem sofrint necessitant cafès per a tirar, begudes al bar, o menjar en excés, o pastilles receptades, o rituals ancestrals o comprar, o perseguint coses en forma de pastanaga… el que sigui per a mitigar el sofriment que sentim dins i ens fa sofrir i ofegar. A la majoria ens costa caminar la vida que tenim per a viure per nosaltres sols/as sense una ajuda de la forma que sigui.
Sofrim perquè hi ha un passat que encara ens fa mal, i que es reprodueix a cada moment que no trobem qualsevol cosa que ens ho fa recordar o s’assembla.
I ens activem quan la mateixa història reapareix amb una altra màscara i escenari perquè s’activen les defenses inconscients que protegeixen la ferida infantil com a llavor.
Però pocs entenen que s’activen a causa de la mateixa ferida que porten en el seu interior davant situacions semblants a la que ara la persona s’ha activat.
És més fàcil culpar que fer-se càrrec del sofriment. L’ego és el que no vol reconèixer la seva responsabilitat amb el que li fa sofrir. Només l’adult conscient pot posar fi a aquest malson que és identificar-se amb el que estem sofrint.
Només tu, a través de l’ego pots decidir, en el moment exacte que passi, si vols continuar fent els mateixos comportaments que t’han portat fins ara als mateixos llocs on tard o d’hora acabes sofrint.
Desitjo que el vídeo t’inspiri perquè puguis veure a través dels ulls del cor aquelles parts que hi ha en tu i que encara et fan sofrir. I, que amb el mateix Amor que aprens a ser cada dia més, començar a responsabilitzar-te de les coses que pots canviar en tu perquè puguis abraçar i ordenar el que encara et pugui fer sofrir.
Abraçada per a tí que passes per aquí!
