La frase del títol la va pronunciar una persona que després de molts anys de veure que les coses no acabaven d’anar com li agradaria amb la seva parella, va decidir prioritzar-se i canviar de vida. Després d’uns mesos de dolor, i entenent d’on provenia més enllà de la parella, és quan va començar a sortir aquest nou Jo.
Obrir els ulls de la consciència és adonar-se de sobte que només un/a mateix/a pot decidir que vida viure i de quina manera. Simplement, quan cadascun decideix ocupar el seu lloc en la vida i començar a ser coherent amb si mateix/a i aprendre a posar límits, a dins i a fora.
Despertar és real i simple, molt simple, tan simple que sembla que sigui impossible. Però si, el despertar és adonar-se que estem identificats amb tot el que la nostra ment pensant ens està parlant tot el dia, i el que genera a través de les emocions que acaben afectant el nostre cos.
Quan estem vivint tan bé com sabem en el present, l’Amor sorgeix de nosaltres i es fusiona amb el que ens envolta, perquè en el present està allò que busquem en altres llocs i sobretot en coses materials o relacions d’aquest amor particular sustentat més en una necessitat que res més.
No és difícil si tens les eines necessàries, però fa falta pràctica, fa falta practicar simples coses per a anar sortint de la closca de la identificació amb l’ego amb tota la personalitat plena de personatges funcionant per onsevulla.
Si sofreixes, estàs vivint des del petit jo, l’Amor no sofreix encara que passi moments de dolor, així ho viuràs si fas el teu propi procés d’autoaprenentatge.
Seguim?? Doncs sí, clar! És el camí el que toca viure ara!
Abraçada per a tu!!
