Psicologia Conscient, t'ho explico una mica...

Vivim a partir dels dotze anys aproximadament, el que l’infant va experimentar i gravar de forma inconscient des de la concepció. El que ens anirem trobant és la conseqüència d’aquest passat que filtra, condiciona i governa el viure.

Cada vegada que ens activem per alguna cosa, és perquè ens estem resistint al que tenim davant sense saber-ho la majoria de vegades.

Allò a que ens resistim és el que hi ha dins sense saber-ho, i que veiem a fora, sovint jutjant-ho. Reaccionem inconscientment de forma automàtica, autònoma i directa.

La presència. 

Vol dir estar present, adonar-se que hi ha una ment activada i plena de pensaments caòtics, unes emocions que enterboleixen la mirada i un cos que es queixa. Quan estem presents, podem observar-ho sense identificar-nos-hi.

La consciència.

És aquest adonar-se i parlar-se a un mateix/a. Sense confondre’ns amb els pensaments que venen i van sols.

Quan estem presents i conscients és quan podem veure venir les coses i decidir abans no ens passin pel damunt, apartar-nos o fer el millor que cal perquè n’extraguem el màxim benefici, amb el mínim d’impacte.

Per altra part, si volem saber com fer que aquest Amor que és dins nostre des de sempre vagi aflorant, és sortir del paper de víctima o botxí que la majoria de vegades estem identificats.

El 50%. 

Vol dir fer-se responsable de quina part d’aquests dos papers estic fent cada vegada que tinc un conflicte, per decidir si el vull seguir fent o decideixo canviar i deixar de ser víctima de les circumstàncies.

Des d’aquest Amor és quan podrem, des de la coherència, posar els límits necessaris quan calgui, és a dir, abans les coses no passin més de dues vegades. 

Posar límits al que succeeix més de dues vegades, fa que carreguem menys pes a les nostres espatlles cada vegada, i la vida comença a ser molt més simple, plena i sobretot fluida.

És un deixar-se viure per la Vida mateixa, que és aquest Amor present i conscient.

Simple, clar i directe, però ningú ha dit fàcil, però tampoc difícil.

Un camí basat en la comprensió del sentit que hi ha darrere els símptomes, siguin molt invalidants o no, normalment aquells que ja ens hi hem acostumat després de tant temps d’estar en nosaltres. 

Aquí no fem tests psicològics, no diagnostiquem ni posem etiquetes, ni som pacients ni clients, sinó persones que estem desorientades davant el que ens pot estar succeint.

El nostre camí és comprendre quina és la causa del que ens està passant perquè ment/pensaments, emoció i el cos estiguin desequilibrats. Comprendre, és el que fa que les coses tornin a la normalitat desitjada.

El primer que fem en començar, és atenuar el malestar i símptoma que es pugui estar patint. Si hi ha una bona tempesta cal primer que es calmi.

Aquest primer estadi on cerquem una mica més de calma ho fem a través d’exercicis que serveixen per aprendre a gestionar la ment principalment i les emocions que van de costat.

Són simples eines que la persona comença a practicar des del primer dia que ajuden a retornar a l’equilibri i trobar una mica més de calma.

Aquesta pràctica a mesura que va exercitant-se, ajuda a veure’s i veure que cal canviar dins perquè el que fa patir a fora deixi d’afectar.

Seguidament, quan la persona ja està més tranquil·la, esbrinarem el “com” és que estem patint davant el que estem vivint. I sobretot que s’ha de fer avui, perquè demà sigui millor.

Anar més enllà del símptoma és la base d’aquesta mirada terapèutica, el fem servir com avisador, senyal de precaució davant alguna cosa que ens cal atendre. Com el fum avisa que hi ha un foc per atendre, només cal apagar el foc perquè el fum es dissipi.

Tu ho hauràs de decidir però pots preguntar-te si realment estàs satisfet/a amb la teva vida, i quin nivell de patiment hi ha, més o menys endins?

I, sobretot, voldries canviar-ho si sabessis com?

T’ofereixo un camí cap a tu, aquest Tornar a Casa, que podràs començar a viure, quan aprenguis a no deixar-te endur pels pensaments i les emocions mentres vas entenent perquè estan activades.

Quan s’aprèn, és molt simple, només queda practicar i seguir practicant… arriba un dia, molt més a prop del que et penses, on t’adones que vas més lleuger, ja no et perds tant, dins personatges emprenyats o tristos o plens de por o massa alegria que segrestaven el teu viure.

T’adones que comences a governar el vaixell que anava a la deriva dels esdeveniments que tocava viure fins ara.

A mesura que practiques els exercicis que proposarem, aniràs veient que de ben endins comença a aflorar cada dia més, Pau, Goig i Llibertat, de fet, són les tres potes de l’Amor, l’autèntic, el que neix de dins, el que ens iguala a tots i totes.

Aquest és el Premi que arriba quan cadascú ha sabut mirar-se aquelles parts que més por fan de mirar, o afrontar, aquella vida que s’està més sobre-vivint que Vivint i, no sabem com canviar.

L’Amor és dins teu i meu i és molt més simple viure’l quan deixes d’interpretar, suposar, jutjar, comparar, justificar, queixar, esperar, o avançar-te, quan deixes de mirar el món des de la ment junt amb les emocions que l’acompanyen.

Pots viure l’Amor gràcies simplement a mirar-te i fer una aturada tranquil·la del teu caminar diari, per demanar-te si aquest camí és el que realment vols caminar.

Saps? No he conegut ningú durant aquests trenta anys de treball interior que es penedeixi d’haver fet feina interior, és bo saber-ho, oi?.

Canviar només depèn de tu, de ningú més, som-hi!

És un mètode simple d’acompanyament terapèutic des de la psicologia conscient, per entendre d’on venim, on estem, i cap a on podem anar, fent allò que s’ha de fer perquè sigui el millor viatge possible i més confortable.

Tornar a Casa, és aprendre que és la identificació amb els pensaments i les emocions el que fa que patim malvivint.

Tornar a Casa, és entendre que ens fa realment emmalaltir. Ho fem des de la revisió a través de l’adult/a del que va viure l’infant durant els dotze primers anys que condicionaran per sempre la nostra vida si no hi posem consciència.

Tornar a Casa, és aprendre eines que ajuden a identificar que darrere el patiment, sempre hi trobarem una por a un passat, o un desig d’un futur, d’aquell infant que encara crida de forma inconscient a través de l’adult.

Tornar a Casa, és un camí molt simple, clar i directe a través d’estar presents i conscients per deixar de resistir-se al què toca viure cada dia, fent tot el necessari per integrar-ho i extreure’n el millor coneixement possible.

Tornar a Casa, és recuperar l’infant que hi ha dins i que fins ara reclamava o fugia de l’Amor de la forma més innocent. Mentrestant l’Adult va obrint els ulls del malson de necessitar representar tants papers per relacionar-se amb el món com fins ara feia esforçant-se per mantenir-los vius sense ni saber-ho.

Tornar a Casa, és entendre que el pare i la mare van donar-nos el millor que van saber i poder, davant el que els va tocar viure i el que també els hi van ensenyar.

Tornar a Casa, és obtenir el màxim benefici amb el mínim d’impacte en tot allò que participem.

Tornar a Casa, és tornar a somriure, a jugar, a compartir, a estimar-se i deixar-se estimar, a aprendre a posar límits, dir sí quan cal, i no, quan no cal, a respectar-nos i respectar, a gaudir i gaudir-se conjuntament.

Tornar a Casa, és aprendre a mirar-nos i relacionar-nos entre homes i dones des del bon tracte i reconeixement mutu, acceptant i lloant la diferència, i abraçant la mateixa autenticitat.

I tot això ho fem tant com podem a la natura, perquè la Natura és Casa.

En l’Amor no hi ha patiment, aquest és el millor regal i la millor brúixola.

Tornem a Casa? Aquí trobaràs un mapa per no perdre’t, i un camí.