Des d’aquesta mirada que t’ofereixo parlarem dels brots psicòtics que etiqueten a persones que han pres alguna substància sobretot, i se’ls obra tota una sèrie d’experiències i vivències que els aclapara i des de fora ens espanta.
Parlo d’aquelles persones que tot i viure aquests “deliris imaginats” són conscients del que ens envolta, tot i que a moments es poden perdre, són conscients de la realitat, del present que estan vivint.
Els que es perden amb el que estan vivint i no són capaços/es de sostenir-se, sí que cal “retornar-los” de les millors maneres i medicines, les que siguin. Per fer després la feina d’aprendre a domar aquesta ment que s’ha disparat per alguna cosa més a part de les substàncies o altres circumstàncies que facin de disparador.
Darrere aquest símptoma hi ha una història que acompanya a la persona que el viu i hi haurà de fer feina per ordenar-ho, perquè és l’arrel d’aquest rebombori, desgavell, caos.
Hi ha dins tota una energia psíquica i emocional acumulada que surt a través de tot el que des de fora veiem i ens espanta, i sovint també a la persona que ho viu.
Si els “empastillem” i els “tallem” la vivència, la ment no pot buidar com caldria tota aquesta informació que apareix i brolla del caparrot de la persona, que viu “veritats” que comprèn de cop, però s’enlluerna massa amb tot això i després no recorda que hi ha una ombra darrere que cal atendre i ordenar, simplement.
Des d’aquesta mirada, cal acompanyar a què el símptoma no es dispari, ajudats pel que sigui, més ortodox o més alternatiu, tot mantenint la persona tan conscient com es pugui, per anar deixant que vagi sortint tot el que està aflorant de dins. La calma arriba i la comprensió de tot després d’una vivència com aquesta, junt amb la saviesa si se n’extreu tot el suc.
Content si et fa reflexionar. Seguim!!
