No és el mateix fer-se gran que madurar.
Complir anys ho fa tothom. Madurar és una altra cosa.
Madurar és començar a adonar-te que dins teu encara viu aquest 50% de programació infantil que es va activar per sobreviure emocionalment. Aquesta personalitat, aquest ego, aquesta estratègia que un dia et va protegir… però que avui, moltes vegades, et limita.
Fer-se gran és sumar experiències.
Madurar és revisar el que aquestes experiències activen en tu.
Quan alguna cosa et dispara —una discussió, un rebuig, una crítica— no és el present el que fa mal. És una història antiga que es desperta. El cos s’activa, les emocions pugen, la ment interpreta… cortisol, adrenalina… supervivència.
Des d’aquesta psicologia conscient aprenem a mirar això. A no quedar-nos enganxats a la “poma” que apareix a la pantalla mental cada vegada que pensem alguna cosa. A observar sense perdre’ns.
Madurar és practicar presència.
És veure l’activació i dir: «Aquí hi ha una història per revisar.»
