Aquesta nit he celebrat i obert un espai posant consciència en el moment concret que estic vivint, deixar vells vestits que s’han fet petits i ja no hi cap ni l’ànima. Despullar-me, ben nu d’expectatives, per obrir-me tan honest com sàpiga al següent present i futur.
M’agrada celebrar posant consciència en dates especials que tenen un sentit determinat.
Sens dubte tots i totes estem formats d’energia, ho deia Einstein, oi? Més o menys denses, tots som com masses energètiques caminants.
Des d’on ho visc, com està configurat el cel a cada moment, modula l’inconscient col·lectiu i fa que tinguem més tendència a fer unes coses o unes altres. Inclinen, però mai obliguen m’agrada dir.
Quan vaig a la muntanya, miro quin temps farà. Per sortir de casa també, miro com estan les estrelles, perquè ja tinc les ales obertes i confiades que el vent, sempre, porta els millors paisatges, on s’aprèn i es va creixent cada dia més en saviesa. Ja no em resisteixo a cap vent, encara que en volgués un altre.
M’ajuda a posar consciència i sobretot intenció en moments que són més propicis que altres per fer processos personals. Com la lluna nova d’ahir, quan és plena, solsticis, equinoccis…
Portem des de les cavernes celebrant rituals al costat del foc, posant intenció en el present i les coses que hi passen. Aquests moments són vitals per no caure en l’adormiment perpetu.
Dies assenyalats per parar i mirar-se, des del cor, celebrant que estem vius i decidim que la vida ens balli, posant consciència en aquelles coses que cal posar més atenció. Tots som infants aprenent a ser adults més conscients.
Si aquests rituals són fets esperant que algú o el que sigui ens porti el que no som capaços de donar-nos a nosaltres mateixos/es abans, patirem de valent esperant.
És simple sí, cal fer el primer pas per canviar i els rituals ens porten un moment de calma i presència per posar la millor de les intencions i, després, fer el primer pas, i la vida ja portarà els següents per ser viscuts.
Obrim les ales a la Vida tal com és. Amb els ulls ben oberts a la presència conscient per poder ser coneixedors d’allò que es mou per dins i per fora. Des d’aquí segur que la nostra tria al que toqui serà molt més encertada.
Deixem que el vent sostingui les nostres ales i deixem que l’alè del mateix Déu que és la Vida tal com és, ens transporti des del cor amorós, lliure, a viure tot i cada un dels episodis que ens van conduint a Casa, a l’Amor, a viure des de la Pau, el Goig i la Llibertat.
Sí, és possible! Només cal que t’hi posis només depèn de tu!
Bon diumenge en tu!
Cançó: “I am That I Am” Peter Tosh (la veritat que ha sortit sense saber-ho però, com moltes vegades, ben sincrònic el que diu perquè és precisament el que estic transitant)
