En aquesta mirada de la psicologia conscient no parlem de recaigudes sinó de moments especials que ens porta la vida per a continuar aprenent.
Cada vegada que estem davant algun moment intens emocionalment, la nostra ment, emoció i cos reaccionen de la mateixa manera que sempre, defensant-nos i portant-nos directament al que anomeno “cova/soterrani/ombra/infern”.
Un espai dins de la nostra ment que a ningú, ningú li agrada estar. És on ens desesperem, on no veiem sortida a res per treball que ja hàgim fet, sentim les mateixes sensacions que fan mal en el mes profund de l’ànima i cor, tot es veu negre.
Sempre ens diem les mateixes frases: “no podré, no seré capaç, seré un malalt tota la vida, vull desaparèixer, això no és viure…” i una infinitat més.
Només és un espai de la ment, fa falta adonar-se que estàs una altra vegada, no serà la primera segur, i el més important! “NO LLUITIS!!”. Només acepta-ho que és tal com és i respira, respira i calma’t tan bé com puguis. Només és la ment i necessites desidentificarse amb el que diu observant-la.
El següent pas és preguntar-te: què és el que m’ha fet entrar una altra vegada aquí? I atendre-ho! Compte amb les manipulacions de l’ego, tu tens la responsabilitat d’estar dins i el perquè, no l’altre o el que sigui que li donaves la culpes. Sinó seràs víctima de tu mateix/a.
En el podcast hi ha molt més!!
Anem que és un camí feia la llibertat! I per a poder viure-la, si, hem de passar per la nostra ombra i dimonis!! Que no és res més que tot el gravat dels dotze per a baix en el nostre inconscient que està esperant que posem consciència!! Il·luminar la foscor es diu això. No hi ha llum sense ombra!
Seguim!!
