No som éssers emocionals, sinó éssers que s’emocionen perquè hi ha coses que li fan emocionar. Així que, les emocions només s’activen quan hi ha alguna cosa que les fa activar.
Volem viure lliures del turment de la tristesa, la ràbia, la por o el desig fantasiós?? Perquè ens toca responsabilitzar-nos des de la humilitat que allò que ens fa activar les emocions, està dins nostre, així de simple veritat?
No heretem gens que ens fan ser depressius, sinó comportaments i “motxilles” que portem tota la vida sense tenir eines de com gestionar-ho. Anem carregant-nos d’històries doloroses que ens fan sofrir i sofrir.
Si sofrim i no parem, el nostre cos el banyem d’hormones com el cortisol que és la responsable de l’estrès. El nostre cos no està preparat per a fugir del lleó tota la vida, l’estrès acaba “emmalaltint” el cos, les emocions i la ment.
Cura de no quedar-nos enganxats a l’etiqueta, només ens mostra a través d’una sèrie de símptomes, que hi ha alguna cosa a atendre en nosaltres i nosaltres.
Les emocions no enganyen, si s’activen és perquè en tu hi ha el sentit, el per a què, la resposta que necessites per a activar-te cada vegada menys amb les mateixes coses!
I saps que passa quan perseveres en aquesta actitud d’acte-responsabilitat amb el que ens fa activar?? Que simplement va aflorant el que hi ha dins genuïnament, i és la nostra essència més universal: la creativitat, la innocència, l’espontaneïtat, i sobretot, l’autenticitat.
Si, ets únic/a, irrepetible, preciós/a.
Ningú, leelo bé, NINGÚ, ningú ha estat, és o serà igual que el teu. Ets un diamant preciós que només fa falta polir.
Recorda, el fregar dues parts oposades és com ens polim, per a després, simplement deixar passar la llum i donar els millors colors!!
La presència del diamant es deixa traspassar per la llum sense resistir-se. Només fa allò que està destinat a ser, i tu també pots.
Continuem bells i belles pedres precioses, el món necessita els teus colors!!!!
