Aquest matí he pogut neteja interior entenent les arrels de segons quins pensaments i desitjos que eren al meu cap i cos. He pogut, a través de l’emoció, connectar el meu present amb el meu passat, on hi havia l’arrel. El que sofria avui, em va fer mal ahir sense saber-ho, era només un nen.
La falta d’amor incondicional és el que plena la capseta del que anomenem ferida que portem la majoria de societat encara en els nostres cors.
Dins, hi ha totes les vivències que el nen o la nena va haver de viure quan era petit/a des d’una ment infantil que gravava, però no sabia de posar límits conscientment.
El que malament-vivim encara com a adults no és res més que la conseqüència del que ens va tocar viure, ni bo ni dolent.
És posant consciència en un mateix/a, deixar d’assenyalar a fora, i fent-se responsable del que sofrim, des d’aquí és quan podem deixar el passat enrere.
La ferida va ser, i n’hi ha de molt, però que molt doloroses, però és el passat. Si encara ho sofrim, és el nostre deure parar i mirar les arrels del fum dels nostres caps i emocions que no ens deixen viure en harmonia.
Cada capseta anomenada ferida està plena del que va passar, i segons quin matís tingui la nostra ferida, les conseqüències que viuré seran semblants. Si hi havia molt vermell en la meva infància, la meva realitat tendirà a estar pintada de vermell, seria la metàfora.
Si en el meu clan familiar i també arbre genealògic hi ha històries d’abús, fàcilment em trobaré o em sentiré atret o rebutjat per històries semblants.
Si per a omplir el buit les persones del meu clan el feien a través de conductes addictives, perquè fàcilment hauré de bregar amb això, és a dir, la conseqüència de la meva ferida, com es mostra a fora, pot ser també una conducta addictiva, ni que no sigui la mateixa, és el comportament, la qual cosa no puc deixar de fer sabent que em fa mal.
Tot l’après inconscientment i que ens ennuvola l’existència, pot ser desaprès ara i aquí si l’adult o l’adulta decideix dir basta, i començar a canviar en si mateixos tot allò que tingui a veure amb un abús: pensaments negatius, judicis, pors, desitjos?
Fa falta començar un/a mateix/a, entenent sí o sí el com és que ho estem fent i, finalment, anar deixant-ho enrere a través de decidir no repetir més segons quins comportaments en nosaltres/as.
M’obro el cor a l’Oriol que s’ha jutjat en petites i grans coses, abraço l’arrel d’aquests judicis i decideixo ser l’abraçada que em dono, una mica més lliure, amb més goig, sentint molt més la pau en el meu cor i ànima.
Et puc abraçar perquè em puc abraçar. Haux Haux.
