Aquí us deixo una reflexió que la trobo important de fer.
D’un exemple viscut a la consulta, a una reflexió de com són d’importants les frases dites en segons quins moments i situacions en el món emocional i mental de la persona.
Com són d’importants les afirmacions i diagnòstics de possibles futurs referent a la “malaltia” de la persona que demana ajuda a un professional. Una cosa a millorar, sento, de part dels professionals que ens dediquem a l’assistència a les persones. Encara ho fem massa sovint pel que vaig veient a consulta.
Quan patim pel que sigui, mental, emocional o físic, acudim a un professional que li cedim inconscientment, tota o quasi tota la nostra confiança. Gràcies a ells igual podrem deixar de patir, oi?
En el fons, i de forma simbòlica, aquests professionals els podríem anomenar com a “semi-deus”. Imatge simbòlica inconscient que fa que tots els visquem d’aquesta manera sense saber-ho.
Aquí els represento com a persones de “bata blanca”, tota persona que està assistint de la manera que sigui a altres que anomenem pacients.
Si aquest professional (semi-déu), diu qualsevol cosa a la persona que pateix, aquest, se l’escoltarà amb molta més atenció, però quan té a veure amb futur immediat, si serà bo, o dolent, llavors encara més, estaran en un moment de total fragilitat. I com més important pugui ser la diagnosi més vulnerables estaran.
Estan més venuts encara a la influència de l’entorn, sense saber-ho, i el que diu el professional pot ser una llosa al “pacient” que li pesi més encara que el que venia patint i arrossegant de casa. Com més vulnerables som, més influenciables, no ho podem oblidar.
Si els professionals no sabem d’aquest moment tan delicat, diem frases sense importància fins i tot, que poden ser, però, sentències pel que les escolta i pateix.
Que es pugui anar posant consciència a aquests detalls que poden ajudar i fins i tot ser determinants pel retorn de la salut dels que ens confien tota la seva fragilitat.
Seguim compartint!
