Grups d’autoaprenentatge de més de 25.
El dimarts 26 d’abril començarem el següent grup d’autoaprenentatge, un viatge per aprendre més d’un mateix a través de simples exercicis.
És un espai on qui busca respostes al que li passa tindrà les eines per fer-ho.
Un espai amb altres persones que venen a fer aquestes trobades per aprendre com domar aquesta ment que tots tenim plena de pensaments, com també, poder comprendre les emocions des d’un lloc nou. Ens ajudarà a ordenar el passat que és el que ens fa estar com estem avui.
Ens emocionem perquè alguna cosa ens fa emocionar així de simple, oi? L’emoció és el pont al nostre passat inconscient dels 12 en avall, quan comença la pubertat. Allà hi ha la llavor a tot el que ens trobarem a partir de l’adolescència, on comença el viatge per nosaltres mateixos/es, els primers passos de la Vida adulta.
Dels dotze en avall i tot el que hi passa, en dic simbòlicament i fent servir la metàfora d’un ordinador, el nostre “sistema operatiu”, sigui el que sigui, cadascú té el seu, apple, linux o windows. És el que fa que tot el demès vagi d’una manera o una altra, és així oi? Des d’aquest lloc podran funcionar o no tots els programes següents.
Ens passa el mateix com a Éssers humans que som. El nostre sistema operatiu és tot allò que vam gravar sense saber-ho dels 12 en avall i està dins la motxilla de l’insconscient. Allà vivíem a través d’una ment infantil que no podia ser conscient del que està passant al seu voltant.
La ment “només” grava, i l’infant, només té un objectiu principal i inconscient, totalment natural i d’espècie, estar tan a prop dels pares com pugui, i no només físic, sinó i sobretot emocionalment. Ser reconegut o no pels progenitors condicionarà fins que no ens siguem conscients la vida de l’adult, portant-lo una vegada i una altra al patiment.
Tot el que hi passa, aquest sistema operatiu de la persona que ets, seria també com els fils que mouen els titelles. Aprendre a veure aquests fils, entendre quin “sistema operatiu” portes, és a dir, el que li va tocar viure a l’infant, farà que et comencis a trobar vivint d’una forma ben diferent del d’ara. Hi va haver més desamor que amor, aquesta és la clau de tot plegat, la ferida que el 90% portem als cors, cadascú a la seva manera.
Fins ara, la majoria estem vivint a través d’automatismes, personals, familiars i socials. Si et planteges coses o estàs patint, o sense trobar sentit al que vius, només depèn de tu, només tu necessites comprendre’t per dins per comprendre el que hi ha fora sense que t’afecti ja més. Practicant , perquè ja sabem que sense entrenar pocs poden ser bons jugadors. Practicarem per aprendre a obrir ells ulls a tota aquesta “programació” i adonar-nos cada vegada que aquest adult està fent allò que potser no tria.
Com en puc sortir? Com poder tenir la certesa que allò que farem amb el grup d’autoaprenentatge no serà una altra “pastilla” que ens faci estar bé una temporada, però que tornarà per un costat o un altre? Des d’aquí difícilment podrem viure des de la pau, l’alegria, i molt menys des de la llibertat dins nostre.
La certesa la trobem quan entenem d’on ve la ferida, quan ho comprenem des de l’adult ja conscient. Aquells que ens van precedir i van exercir de pare i mare, ho van fer de les millors maneres que podien. Perquè ho havien après dels seus pares, avis, besavis… en fi, que ve de lluny tot plegat! I tu, com infant, com jo i tots els demès, vam gravar el que vam gravar, i si els pares no s’estimaven des del cor a si mateixos perquè no els hi van ensenyar, això és el que ens han transmès de les millors maneres i en vivim les conseqüències, tothom les seves, perquè tothom ha sigut infant. “Querer” no vol dir “amar”. Ho fem el millor que sabem, i podem continuar afinant més i més aquest cor que simbolitza l’amor.
No hi ha res a perdonar, solament comprendre i no deixar-se endur per aquesta programació inconscient que portàvem fins ara. Ens fa bé aprendre i saber-la identificar quan fa moure els fils i fer allò que no ens afavoreix, a nosaltres primer, i segurament a les persones que tenim al voltant.
Quan comprenem, no cal fer res més que aprendre a fer d’una altra manera allò que fèiem. Per què si canviem la manera, els resultats seran diferents, segur, i si som nosaltres que triem com fer-ho, per què triar fer coses que no ens fan bé i ens porten al patiment?
Per tant, aprendrem a través d’aquest viatge amb altres persones com ser més coherents per exemple, perquè és la base de l’autoestima! Si no podem decidir per nosaltres mateixos i mateixes per por al que diran o esperant una resposta concreta, ens anirem frustrant de mica en mica i acabaran aflorant les emocions, per mi el termòmetre que alguna cosa està passant, com si l’ànima es queixés.
També una de les potes més importants de l’amor propi, és saber posar límits, aprendre sense necessitat de patir reaccions negatives de l’altre. Com dir les coses de forma assertiva i sobretot des d’allò que nosaltres decidim que volem posar límits, des de la llibertat. I saps? Quan passa ens omple, de satisfacció, es comença a sentir la pau dins, la que neix de deixar les pors enrere i també els desitjos que mai acaben complint-se.
I altres eines, però sobretot, i gràcies a les emocions i els pensaments principalment, aprendrem a saber de forma molt simple quan estem al caparrot o fora al caparrot.
Identificar-nos amb el caparrot, significa estar vivint des de l’ego que tard o d’hora acaba patint pel que sigui, poc o molt.
O també podem estar vivint el present a través dels cincs sentits des d’un cos físic que ens connecta amb la Vida que ens rodeja, amb una ment que ens serveix per navegar amb el millor timó, perquè ja no genera aquells pensaments i emocions que emboiraven el viatge per la vida. Les emocions són com la boira que ens trobem quan naveguem dins un mar obert sense res més que una barca de fusta i dos rems, totalment desorientats.
Practicarem un mètode concret, fruit de tots aquests anys de pràctica amb mi i les persones, simple com el que més, clar i directa perquè aprenguis tot practicant exercicis a com anar ocupant el teu lloc a la vida. Perquè cadascú en té un, únic i irrepetible, mai ningú podrà ser com un altre per molt que s’hi assembli.
No hem vingut a patir, ni estar vivint sense sentit les nostres vides, hem vingut a viure-les des del gaudi, des de la innocència, la llibertat, l’espontàniament, l’autenticitat. Qualitats innates que ja experimentàvem als tres primers anys de vida, però sense ser-ne conscients, encara.
Aquest és per mi el Paradís que diuen els llibres que hem perdut, deixar d’estar identificats amb la ment inconscient, aprendre a no deixar-se endur més pels fils del passat que trucava fins ara a la porta a través de les emocions i els pensaments. I amb el patiment com altaveu que alguna cosa hem de canviar.
Gaudir vivint-te i també amb els que t’envolten, és un regal, és el Regal, Viure, i no sobreviure com fèiem fins ara.
Tornar a Casa, tornar al present sent-ne conscient a través d’un mapa que caminarem, un mètode per viure des del cor allò que decideixis viure, cada dia més lliure. 9 Trobades, una novena, suficients per canviar si t’hi poses una mica.
Content si et ressona, aquí tens l’informació restant per acabar de decidr-te i la resta d’informació. CLICA AQUÍ
I, recorda, per aprendre a conduir un vaixell només cal pràctica, perquè des del cor no hi ha mai bon o mal capità. Només un ésser conscient aprenent a navegar.
Abraçada i seguim!
Oriol
Enllaç on apuntar-se al grup.
“La pantalla mental filtre el present. L’Amor és ara”. Et deixo un vídeo que t’explica literalment la finalitat d’aquest curs. Aprendre a no identificar-se amb el tel de la ment, els pensaments i les emocions, ens condueixen directament al Present, aquí hi trobarem la pau, el goig i la llibertat, l’Amor.
I amb aquest vídeo, t’explico com, sense necessitat de culpables, ja que tothom ho fa el millor que sap, la infància dels dotze en avall, condiciona la vivència del futur adult. “Ens afecta la falta de presència dels pares a la infància”
