En aquest episodi reflexiono sobre el moviment new age i sobre l’espiritualitat en contraposició amb la Consciència i la Presència, de les quals parlo constantment en tot el que comparteixo, tant a les sessions com a les xarxes. Això fa d’altaveu per a qui vulgui escoltar el temps que decideixi, perquè el que rep li ressona per dins. Així que, content que siguis aquí llegint.
De petit anava a missa fins que vaig poder decidir i vaig deixar d’anar-hi per les incoherències que veia i vivia. Alhora, més enllà de la religió, sempre em va fascinar el que deia aquell home anomenat Jesús: parlava de coses que vibraven dins meu i a ell recorria en moments delicats.
Vaig començar a buscar respostes gairebé desesperadament després de llegir Juan Salvador Gavina, de Richard Bach: va ser un abans i un després. Allà va començar, conscientment, el meu camí cap a mi mateix. Ja a l’adolescència llegia llibres d’espiritualitat i new age, i vaig continuar i continuar perquè dins meu hi havia un anhel, un crit silenciós que buscava no sé què… i per més llocs que vaig anar, no ho trobava.
En aquella etapa vaig poder veure com massa sovint l’espiritualitat new age separa en blanc i negre, bons i dolents; comparava, jutjava. Per a mi, això no era Amor veritable, sinó creences, entitats, àngels i dimonis, energies que “contaminen”… més del mateix que havia viscut en la religió: dogmes, normes i mirades duals que no unificaven.
En arribar als trenta, la vida em va portar —sense buscar-ho massa— estats ampliats de consciència a través de diverses eines i tècniques, i sobretot de les Plantes Mestres. Allà, finalment, vaig trobar allò que buscava sense saber-ho: l’estat de Presència, ser conscient del present, observador de la ment, les emocions i el cos.
En aquest podcast comparteixo el que per a mi és el camí directe a Casa: tornar a l’essència de la qual tant et parlo; transcendir pors i desitjos, atendre les frustracions que generen tristesa i ràbia, i habitar el centre, mentre anem domant cada dia una mica més l’ego.
L’Amor no separa ni jutja, tot i que posi tots els límits necessaris.
Desitjo de tot cor que el missatge t’arribi i que el teu cor senti aquesta vibració anomenada Amor, que ja és dins teu.
