Tema important per a la humanitat, els judicis, la veritat és la mateixa clau que obre l’infern, perquè l’infern és a les nostres caps, ja que constantment estem vivint la vida patint en més o menys intensitat, i és a través dels judicis que ens fem que ens separem cada vegada més de nosaltres mateixos i dels altres.
La ferida és la manca de reconeixement que portem a dins gràcies a encara no entendre ni saber que l’amor que busquem no el trobarem fora. I que ningú té tant de poder per fer-nos sentir com ens sentim si abans no ho hem viscut i encara ens fa mal.
Sentir-nos jutjats i jutjar, forma part d’aquest ego que portem a les nostres espatlles i que ens fa viure la vida des de la manca i sobretot, la necessitat de reconeixement. Portem inscrita a la programació infantil la sensació de no ser valorats i això fa que actuem des de la part més agressiva, atacant, jutjant o, de manera passiva amb l’exterior, però, en realitat som nosaltres mateixos que ens ataquem jutjant-nos.
Així aprenem a reaccionar a la nostra infantesa. Senzill, masculí i femení, actuant davant les circumstàncies doloroses que ens va tocar viure i integrar de les millors maneres amb el que va passar allà a través de l’atac o la fugida.
La “ràdio” que sona enmig de totes aquestes coses emocionals i mentals, és com la veu de l’ego que té com a escut els judicis, per protegir-se.
I aquí una eina, si vols canviar de manera amable però decidida. Pots començar a observar-te, i sigui el que sigui que no sumi, o sigui un judici amb el que et dius i penses, simplement respira i, per exemple, pots dir-te a tu mateix/a: “Ja no sóc aquesta persona que es jutja i jutja, faig el millor i estic aprenent, aquest és el meu compromís amb mi mateix/a”. Comença a deixar de jutjar-te i veuràs que et serà molt més senzill posar límits als que no et respectin.
Bona escolta! Amb el cor t’ho deixo aquí.
Seguim!
