El món dual és el món on conviu el nostre ego amb la personalitat i tots els personatges que té de repertori. Personatges com a maneres diferents de mostrar-nos als altres. Som d’una manera quan estem només/a en el cotxe, quan estem amb el millor amic o enemic, parella, pares, desconeguts, caps, companys…
Des de l’ego, mirem el món dual, perquè l’ego sempre es posiciona en si mateix en contraposició a l’altre, perquè s’ha de defensar de la ferida que protegeix.
L’ego jutja i critica perquè és la seva naturalesa aïllar-se de l’altre. L’ego amaga el cor perquè està ferit i té por de mostrar-ho. I per això es defensa i ens defensa.
En el fons, si volem viure més i més des de la nostra essència genuïna, hem de deixar d’interpretar el món des dels bons o els dolents, del negre i el blanc i de qualsevol classificació que posi un en contra l’altre.
La programació infantil en la infància, la falta de l’experiència de l’amor real farà que es posicioni literalment en dues posicions, simplement protegir-se, a través de ser agressiu o passiu.
Sí, som animals i inconscientment reaccionem així, ho portem gravat en el fons més fons del nostre cervell. És l’instint de supervivència.
No fa falta mirar les coses des de la dualitat, una cosa amb un ull i l’altra amb l’altre.
És moment d’adonar-nos que som consciència i que hi ha un bla-bla-bla incessant dins i unes emocions que van i venen massa. Això forma part de l’ego, juntament amb el cos.
El teu ets simbòlicament, el tercer ull, l’adult/a conscient que simplement viu el món sent coherent, sabent posar límits quan és necessari des del respecte. Ja sabem que si no hi ha respecte, tampoc Amor, perquè l’amor pot fer mal puntualment, però no hi ha sofriment, aquest el triem nosaltres quan no sabem gestionar el que ens passa.
Consciència desperta, amb els cinc sentits que ens informen del present i amb la respiració ben sentida i profunda, connectats i connectades amb la veritable i única Vida, el present. Com ho vius estarà en només dues coses, des de dos ulls oposats o un, el tercer, la consciència, la Vida tal com és, sense interpretar-la com creiem que és.
Abraçada!!
