El 50%, responsabilitat compartida: el dreçer cap a l’Amor

Per a mi, un camí curt cap a l’Amor és assumir el meu 50% en tot allò que visc. Quan faig això, deixo d’alimentar el vel invisible amb què l’ego filtra la realitat i recupero poder.
L’Amor no divideix en bons i dolents, agressius o passius. L’Amor reconeix persones adultes i conscients, en camí, que aprenen amb cada experiència. El camí es fa en caminar: atenció, aprenentatge, avanç.
Quantes vegades entreguem el nostre poder culpant la parella, els amics, la societat, Déu o “l’energia”? Cada vegada que ho faig, em desconnecto de mi i entrego el meu poder, el perdo. Prefereixo una pregunta que em retorna: què m’està indicant això que em passa? Des d’aquí, el judici baixa i apareix la responsabilitat.
Quan sostinc aquesta mirada, tot pren sentit: m’apropo a la meva autenticitat, a qui realment sóc, més enllà de la programació infantil que porto —com tothom— dins meu. D’això va aquest camí que comparteixo aquí, als grups d’autoaprenentatge i en l’acompanyament individual: aprendre a ser lliures per dins, amb simplicitat i claredat.
No hi ha res a culpar ni de què culpar-se: som aprenents eterns. Un dia hi ha sol, un altre pluja, vent, calma o moviment. No lluitis amb el que és; accepta i actua si no ho vols a la teva vida. La queixa és pura resistència: consumeix temps i energia. La presència, en canvi, et retorna al cor i et recorda que ja ets a Casa quan habites el teu centre.
Si aquest missatge et ressona, porta’l al teu dia amb suavitat: escolta el teu cos, anomena el que sents, decideix un gest petit de coherència. Menys culpa, més Amor adult.
T’abraço.