Dona’t permís, en tu hi ha la resposta.

Si volem realment canviar les nostres vides, primer hem de parar i donar-nos el permís per a mirar-nos, perquè poc poden canviar les coses sense que vulguem, veritat?
I parar, per a simplement fer-se càrrec del que ens passa. Ser humil és adonar-se que tenim el cinquanta per cent de responsabilitat davant del que estem vivint, amb poc o molt sofriment. Si no estarem sobrevivint des de l’ego sense adonar-nos. Així que no pot haver-hi excuses, fa falta responsabilitzar-se de la pròpia part.
Perquè els símptomes que acabem ajuntant i posant una etiqueta anomenada “malaltia”, la majoria solament és perquè les persones s’han identificat amb el que viuen i pensen sense adonar-se que només és la ment que no para de cridar:
Para! Mira’t, escolta’t, no passa res, només hi ha cosa a ordenar del passat, tu estàs bé, ara i aquí només existeix aquest present, tot el demés és ment!
Però no ho sabem veure, encara.
Tornar a Casa és solament adonar-se que estem mirant allò que pensem i sentim, és tornar al present que ens toca viure.
L’Amor verdader està en tu, i el pots viure quan vas deixant d’identificar-te amb el que penses i et dediques a fer el que en el mateix moment estàs fent, com ara llegint aquestes paraules, així de simple, però gens fàcil, és veritat. I tampoc tan difícil, també és veritat, si saps com fer-ho.
Si penses mentre llegeixes, ja no estàs plenament aquí i ara, la teva ment està dividida en els dos espais, el present i el que pensa la teva ment. És l’adonar-se que l’estàs fent, la qual cosa fa que deixis de mirar el miratge de la teva ment i vius al present.
I saps, sé està molt bé en el present, per un moment que siguis conscient, et donaràs compte de l’increïble que és.
Abraçada per a tu. SEEEGUIM!!