Quantes vegades veiem per les xarxes, sobretot, el tema del despertar, deixar aquest món il·lusori per a renéixer en un de més lluminós i espiritual, et sona?
El que t’explico en el vídeo des d’aquesta psicologia conscient va d’això, del “despertar”. Però aquí, eh?.
I, ara, en aquest món viscut, sense estar identificats amb la ment que sí, és la creadora de totes les realitats possibles.
Només pensar en el nostre pare o mare apareix una imatge al nostre cap, veritat? Aquesta és la pantalla mental, una “realitat” que ara mateix crea la teva ment gràcies a pensar en els teus pares, aquí és quan ens identifiquem amb la ment sense saber-ho.
Per a mi, despertar és tan simple com adonar-se d’això, deixar de posar el focus d’atenció amb el que ens diem i sentim, i enfocar-nos amb el que ens envolta i podem assaborir amb els cinc sentits.
Encara que cal entrenar-se a fons perquè aquesta Presència es vagi fent més i més ampla, és un constant parar esment als pensaments. La pantalla mental és on es projecten les imatges i símbols de tota la psicologia que defineix el nostre ego, personalitat.
Som més que aquesta personalitat i és només adonar-se que hi ha una ment que parla i un cos que sent les emocions gràcies als pensaments que no paren de xisclar dins.
Despertar és adonar-se’n com funciona aquest ego amb tots els seus pensaments i maneres de sofrir emocionalment a través d’un cos cada vegada més cansat.
Despertar és aquí i ara, no demà, sinó ocupant el propi i intransferible lloc que l’adult/a té esperant.
Un adult conscient i responsable dels seus actes i conseqüències.
Un adult/al fet que aprèn a sembrar coses que li donin el benefici necessari amb el mínim impacte.
Un adult/a lliure de viure la seva sexualitat des de la llibertat, el goig, el respecte i la innocència més genuïna.
Despertar a l’Amor que som, no pot haver-hi més ben objectiu.
Desitjo que t’inspiri. Abraçada!
