Cadascu/na viu el sofriment a la seva manera, però el sofriment és el sofriment i per a tots/as no és gens fàcil de portar i menys viure-ho!
La Vida viscuda des del present no pot haver-hi sofriment perquè el sofriment és una elaboració mental, un sentiment, una recreació mental dels fets viscuts que ens fan mal.
L’ànima/personalitat/ego, aquesta programació infantil dels dotze per a baix, és el que està aprenent i defensant de tot el que pot viure, malvivint-ho. Per això es defensa i sofreix.
No és bo ni dolent l’infern, i tampoc el cel, són representacions simbòliques de la por (passat) i desitjo (futur). Tant l’un com l’altre ens condueixen a viure el Present a través dels filtres emocionals i mentals.
Adonar-se que estic sofrint és el primer pas per a preguntar-se a què estic sofrint i que haig de fer per a transformar-lo.
Sí, a cada elecció que fem, continuem ficant llenya en el foc repetint les mateixes actituds, o simplement comencem a decidir, pas a pas, triar des de l’adult/a conscient nous camins.
Que vagi bé l’escolta!! Seguim!!
