En aquest podcast et comparteixo el meu camí amb aquestes medicines que són les Plantes Mestres, que en el meu procés de recerca interior van aparèixer sense que les busqués.
El vaig gravar després d’una sessió en la qual vaig participar i, abans d’anar a descansar, vaig sentir de fer-ho des d’aquesta força que et dona la presència, aquesta consciència que et connecta amb l’ara, perquè deixes d’identificar-te amb la ment.
Aquest ha estat un dels meus grans aprenentatges: comprendre que allò que buscava a fora ja era dins meu, encara que encara no ho havia experimentat. Ho intuïa. Ho escoltava en la veu de grans Mestres que sempre apuntaven cap endins, cap a aquest Amor que un ja és.
Quan vaig poder travessar el vel de la ment —la identificació amb el que pensava i sentia— va sorgir de manera clara una frase que defineix aquest projecte que neix de la psicologia i la consciència: Tornar a Casa. Allà és on hi ha la frontera entre sobreviure o viure desperts, que per a mi és la veritable Vida.
Aquesta Casa interior està habitada per la pau, el goig i la llibertat, des del primer fins a l’últim dia. No pot ser res més que nosaltres mateixos, des de la nostra autenticitat nascuda d’una essència única i irrepetible. Tot el que resta és projecció mental, i per això patim.
Cadascú té el seu camí. El meu va començar d’adolescent, però no va ser fins als vint anys que vaig obrir els ulls al que patia. Vaig començar a buscar —llibres, Mestres, Guies…— fins que la Vida, sense esperar-m’ho, em va portar aquest sender.
I el continuo caminant, amb més claredat, amb més pau i goig, nascuts d’haver entès que la por i el desig eren només miratges d’una ment plena de passat per ordenar.
Sóc Amor, amb la meva motxilla a l’esquena, afinant aquest instrument que sóc, amb alegria de viure. Vivint despert, amb l’essencial per estar còmode, sense dependències.
Tant de bo aquest relat t’inspiri i t’ajudi, tan bé com sé, poso la intenció que arribi a qui més ho necessita.
Seguim!
