En aquest pòdcast et comparteixo el que per a aquesta psicologia conscient és l’infern i el cel, de quina manera la nostra ment pot crear aquests mons des de la ment inconscient.
De manera simple i senzilla, simbòlicament la por és l’arrel de l’infern, i el cel del desig. Aquests dos oposats són els que ens connecten a l’univers mental i inconscient que vivim sense adonar-nos, l’arrel de la ment dual, que separa bons de dolents, i dolents de bons.
Por pel que va passar en el passat, i desitjo d’un futur que satisfaci les nostres necessitats més perseguides.
Hi ha totes unes creences heretades des de les religions que portem inscrites en el nostre inconscient que fa que pensem que existeix l’infern i el cel, i podem passar tota la vida fugint o perseguint un somni.
Cal atendre aquestes pors pròpies, i adonar-se de la necessitat que el futur sigui d’una manera particular i només la que creiem que hauria de ser.
Cal entendre que el que fa que hi hagi un infern és tota la violència i abusos de la nostra societat formada per persones individuals. El micro és el macro.
I també que la fantasia que hi ha darrere del desig fa que no ens fem càrrec del veritablement important, responsabilitzar-se d’un mateix/a i de totes les coses que generin emocions i pensaments tòxics.
Amb ganes que t’inspiri, i t’ajudi a ser més lliure del tot el dual en la teva vida si separa!
Abraçada
