Aquí et deixo una reflexió sobre aquesta pregunta que porto anys dient: Qui Soc?. El que llegiràs i escoltaràs és el que fins ara he viscut, demà igual no és el mateix.
Porto gairebé tota la meva vida volent descobrir la resposta a aquesta pregunta de “qui soc”, voler entendre el sentit de la Vida que està plena de sentits, cada persona el seu.
Una vida de cerca de la Veritat que tots els Mestres, avatars i guies ens han anat dient al llarg dels segles.
Soc el resultat d’aquesta cerca, soc el que soc gràcies a entendre el que no soc ni mai he estat en Essència, aquesta ment plena de pensaments i emocions que el cos viu i malament viu.
Soc el que queda després de tots els mons que la meva ment creativa pot crear més o menys conscientment. Soc el que queda més enllà del bo i el dolent. Soc el que hi ha més enllà de la llum i les seves ombres, dels idiomes, de les cultures, dels personatges, de l’ego.
Soc el que està més enllà de la por al que sigui, i també del desig que perseguia a través del que fora.
Ha estat el sofriment que sentia en tota l’ànima el que m’ha impulsat a entendre i aprendre a ser lliure d’aquests miratges mentals i emocionals que visc per dins i m’identificava amb ells.
Soc l’adult conscient ja de la seva inconsciència que viu el present tan bé com sap a cada segon que el viu. L’adult que s’expressa des de la innocència del qual no jutja, l’espontaneïtat del qual confia, la creativitat del qual s’estima, l’autenticitat del qual es respecta.
Soc el que soc, soc això, com la flor és, envoltada de totes les flors. I saps, tu també. Més enllà del sofriment hi ha un dolor d’una història que crida a integrar i deixar anar, el que queda després ets TU, si Amor, la pau, el goig i la llibertat.
Abraçades!
