Saps que darrere de les llàgrimes que plora un adult hi ha les llàgrimes no expressades conscientment per aquell nen o nena? El que ens fa plorar avui són els fruits d’aquella llavor que es va plantar en la nostra infància dels dotze per a baix sense saber-ho encara.
La llavor arrel del que ens fa entristir i també enrabiar, està en el que li va tocar viure a aquell nen/a en el període que hi havia una ment encara infantil que per naturalesa grava i grava allò que passa sense poder posar un judici des de la consciència, ja que encara viu a través d’una ment innocent, si no ha sofert ja massa coses.
Per a mi les emocions són el termòmetre que ens avisa que hi ha alguna cosa en nosaltres/as que fa falta revisar, perquè tota reacció al que sigui que visquem en el fons ens pertany, és nostra.
El que he pogut comprovar és que l’emoció en el fons és com un pont del nostre present que ens uneix a aquest passat, és així de simple quan el practiques, no fàcil, però tampoc difícil si saps com fer-ho.
És a dir, ens avisa exactament a través de l’emoció el que hem de revisar i adonar-nos per a deixar d’estar presos de les reaccions emocionals inconscients que no ens deixen viure en pau, des del goig i sobretot llibertat de saber que hem fet el treball per a no enganxar-nos més al que sentim que resta en comptes de sumar.
Aprendre aquesta eina, la manera d’aprofitar les activacions emocionals i mentals, que les crido MECs, per a comprendre’ns una mica més, per a mi és un camí directe a l’Essència que som de manera estructural com a Éssers Conscients i més lliures cada dia de la identificació amb l’ego i els seus personatges, que actuaven fins ara a pler creient-nos que només érem això.
Desitjo que t’ajudi a mirar-te una mica més i sobretot aprendre una manera d’estar i ser més autèntic/a amb tu i el món.
Ens mereixem l’Amor autèntic, el que pot fer mal a vegades, però no sofreix.
