No podria parlar de l’amor sense parlar de la meva més gran inspiració des de sempre, la figura de Jesús i totes les seves metàfores, més enllà de la religió que es va crear després d’ell.
Algú es pot espantar o tenir aversió a aquesta figura perquè en nom seu s’han fet i encara es fan coses que no té res a veure amb el seu missatge i essència que ens va compartir.
Com altres vegades he compartit amb tu, des que era molt jove, el missatge d’aquest home sempre m’ha arribat directe al cor i ha estat en moltes vegades un manteniment per a mi, un lloc on trobava el consol a les llàgrimes que el meu cor sentia de manera profunda.
A través de més de trenta-cinc anys de caminar en la cerca de mi mateix, la qual cosa abans era un anhel s’ha anat transformant en una vivència. El que abans eren creences, ara són certeses.
Gràcies a tot aquest recorregut de vida, gràcies a tots els diferents mestres que m’he trobat de molts colors i mirades, he pogut comprovar en mi i les persones que acompanyo que és veritat, som ja l’Amor que estem buscant fora la majoria.
El misticisme parla de la presència, aquesta consciència del present desidentificador del vel dels pensaments i ego, i és així, literalment com a viu tan bé com sé més i més, i acompanyo a les persones.
El vel de la ment és on s’instal·len els pensaments que no sabem com parar i que creguin aquestes emocions que el cos viu fins a emmalaltir.
El que ens va passar dels dotze per a baix és la programació infantil que fa que la nostra personalitat, ego, estigui condicionada per l’amor condicionat que la majoria ens ha tocat viure.
Sense entendre això i aprendre a desidentificarse del vel mental és viure una vida paral·lela a través del món que ens creem i identifiquem sense saber que és el fruit del passat.
L’Amor és aquí i ara quan deixes de mirar el que et dius i Vives el present amb els cinc sentits, així de simple.
Desitjo que t’inspiri el vídeo-podcast.
Seguim!!
