Aprenent de les pròpies ferides i entenent la causa del sofriment, és un camí directe cap a poder viure cada vegada més des de l’amor, des de la pau, el goig i la llibertat.
És gràcies a fer el treball amb la meva pròpia ferida que ara puc acompanyar a altres persones des de l’après en mi a través del meu propi viatge de l’ànima. I, juntament amb tot el coneixement que m’ha donat la carrera de psicologia clínica i, tot el camí que he recorregut a través d’ensenyaments diferents i tècniques diferents com els estats alterats de consciència, que ara puc acompanyar des d’aquest cor obert a les persones.
La porta a la llibertat està en el mateix sofriment, això és el que he pogut experimentar i també veig en els grups i consulta. Sofrim perquè hi ha algun succés que encara ens produeix dolor, i l’arrel està en aquesta programació infantil que et parlo sempre.
Vam aprendre de manera inconscient i encara repetim el mateix quan ens trobem amb situacions semblants com ens amb l’al·lèrgia, on el cos reacciona de manera automàtica i intensa quan entra una altra vegada en contacte amb la substància al·lergògena.
El camí a la pau interior és fer front a les coses que encara estan per ordenar. No hi ha necessitat de reviure el trauma per a ordenar-lo, fa falta reconèixer-lo, i aprendre a domar aquesta ment cada vegada que s’activi davant del que sigui que la fa activar pel mateix.
Ara i aquí només hi ha el que hi ha, la qual cosa pensem i com reaccionem al que pensem, és cosa nostra, és on hem de parar esment.
Vingui a treure aquest Guaridor ferit que tots i totes portem dins!!
Seguim!!
