Amb aquest podcast et vull compartir un tema important de la psicologia humana, la projecció, amb el que hi ha darrere, el judici.
La pantalla mental és on projectem allò que pensem i imaginem, i aquesta pantalla està davant de nosaltres, fa de llenç transparent que sense saber hi ha projectades totes les imatges d’allò que ens diem. Si no ens n’adonem estem perduts en la nostra ment inconscient de si mateixa.
Despertar és adonar-se que estic projectant jutjant, i que jutjar sempre m’està ensenyant coses en mi que encara no sé reconèixer o no vull atendre. Jutgem i pensem coses que ens fan sentir malament. Si tanquéssim els ulls veuríem les imatges en la pantalla mental, on està la poma quan te la imagines.
De ser actors fent papers que creiem reals, passem a ser l’observador/ra del que sent el nostre cos i pensa la nostra ment, són part nostra, però no som nosaltres. Qui observa és l’Ésser, adult conscient, l’actor perdut en el seu paper, l’ego amb tots els personatges.
Observa quan projectis i para’t per a decidir si ho vols continuar fent o ho canvies per alguna cosa que et doni més benefici amb el mínim d’impacte, veuràs que salis guanyant sempre.
De veritat, estar vivint o sofrint només és decisió teva. Si sofreixes és que hi ha alguna cosa que et fa sofrir. Ves i busca aquella que no vols més i en comptes de dir-te que és molt difícil, impossible o una utopia, utilitza aquesta energia per a fer el primer pas del camí que saps que et portarà cap allà.
El que projectaves, ara pots veure que estava en tu, però ara decideixes ser d’una altra manera perquè no deixes que el vel del passat interfereixi en la teva voluntat i coherència.
Quan senyals mira els dits que t’assenyalen i sé el savi més humil per a aprendre una altra cosa de tu! És un privilegi prendre consciència! És el que et fa lliure.
Seguim!!!
