El que està al cap emmagatzemat, és coneixement adquirit que ens pot portar fins i tot als millors èxits. Si no ens coneixem a nosaltres, només és un ego que ha llegit molts llibres, però encara no s’ha conegut a si mateix.
I conèixer-s a un mateix/a, és aprendre que totes les emocions que se’ns activen ho fan perquè hi ha algun fet anterior dins nostre que reacciona i les fa activar defensant-se. I que gràcies a gestionar-ho i atendre-ho, cada vegada ens activem menys perquè en som més lliures. I amb la calma cada vegada més present.
Conèixer-s és entendre com és que no sabem posar límits de forma assertiva.
Conèixer-s vol dir saber el, com és que no som coherents amb el que sentim, pensem i fem. Quin és l’origen que no sigui autèntic/a amb mi de fet.
Conèixer-s vol dir saber el, com és que no som capaces i capaços de ser impecables i flexibles davant aquelles petites i grans coses, que sabem que han de canviar dins i fora nostre. Quina és la raó, el fet que faci que no fomenti el bon tracte, cap a mi, i al voltant.
La saviesa per mi és entendre que nosaltres no som la ment plena de pensaments, o el cos ple d’emocions que no ens fan estar bé, ni fins i tot el cos que va més cansat cada dia. Són part nostra, però no som nosaltres en essència, des d’aquest adult conscient que observa tot això que li passa.
Si no en som conscients i menys com gestionar-ho perquè no es repeteixi, estarem vivint-nos des d’un ego mogut pels fils de la programació infantil gràcies al que vam viure i gravar dels dotze en avall.
Som aquestes marionetes mogudes pels fils que representen el passat, i, continuaran fent-ho fins que no hi posem atenció conscient.
Aquest és per mil la Saviesa, aquest coneixement passat pel cos, viscut i experimentat, extraient els millors aprenentatges que ensenyen a posar més intenció a potenciar més allò que suma i no alimentar qulasevol cosa que resti.
Seguim!!!
