Una de les pitjors presons que podem viure per a mi és la mental, és a dir, estar presos d’unes creences o informació que ens empresona i no ens deixa viure més lliurement.
Les etiquetes en el món de la salut, concretament, són petites o grans lloses que estressen més que no ajuden a la persona que rep aquesta informació.
Fàcilment, quan les rebem ho vivim com el final del camí que comença, quan acceptem que hi ha alguna cosa que no va bé i ens posem davant d’un professional que ens faci un diagnòstic. Quan ens posen l’etiqueta, molts es relaxen per haver trobat ja el que els passa, i ho accepten sense preguntar-se res més.
Però, només és fum el que etiquetem, els símptomes, no estem buscant l’arrel, l’origen d’aquests símptomes. A mode de metàfora, tenim l’habitació plena de fum i a part d’obrir les finestres, no buscarem el foc que està cremant i crea, clar, el fum.
És important no oblidar-nos que les etiquetes simplement són noms que defineixen un conjunt de comportaments que la persona viu i fa i, que els agrupem tots en una etiqueta, i a partir d’aquí parlem de trastorn i malaltia, la persona pateix o sofreix tal o tal altra…
I si ho mirem des d’un altre angle? La història que la persona viu per dins i que no sap com manejar, la millor manera de mostrar-ho és a través de la simptomatologia.
Que diferent seria parlar que la persona mostra uns símptomes i que aquests venen d’unes vivències mal integrades que encara “cremen” per dins, i que les conseqüències de no saber manejar, gestionar i integrar aquests conflictes fa que ment, emoció i cos es queixin de les millors maneres que saben.
Que diferent seria que en comptes de ser el final d’un camí, l’etiqueta, fos un començar el camí interior per a transformar les nostres vides gràcies a entendre precisament el sentit que hi ha darrere del que sofrim.
Sanar és ordenar, és entendre el sentit que hi ha darrere, començar a fer els canvis en un mateix perquè els símptomes comencin a afluixar, revertir, desaparèixer…
I, tindrà sentit parlar d’etiquetes, trastorn o malaltia quan ja no hi ha fum a l’habitació, és a dir, els símptomes?
