Aquí et deixo aquesta reflexió sobre la naturalesa i com en ella podem trobar allò més genuí en nosaltres i nosaltres. És el temple on resideix l’amor més universal i autèntic, el present tal com és. És la ment humana que simplement vol afegir o treure alguna cosa d’aquest present.
No confonguem el bosc amb una pastilla que ens sana, ja que estarem perdent l’oportunitat d’aprendre que hi ha realment darrere dels símptomes que estem tenint i que ens fan sofrir.
És medicina la naturalesa? Sí!, ens ajuda a pal·liar la simptomatologia que patim i no deixa efectes secundaris ni addiccions, però no ens pot ensenyar l’arrel i el sentit del que ens passa, som nosaltres/as que l’haurem de fer!
I no és bo ni dolent, tots portem una motxilla plena de coses viscudes, és totalment necessari poder anar a l’arrel que s’estructura i elabora dels dotze anys per a baix, la programació infantil inconscient, per a poder realment entendre el sentit i deixar ordenat allò que ja estava però no sabíem.
La naturalesa ens ensenya el que som, una part d’aquest Tot igualment necessari que l’arbre, la pedra, la flor… és el millor mirall per a adonar-nos que el més genuí que hi ha en nosaltres emergeix quan som capaços de mirar més enllà d’aquesta ment pensant i emocional, quan som capaces d’estar en el present sent el que som, innocents, creatius, espontanis, autèntics.
En la naturalesa estic a casa, quan estic a casa, soc naturalesa, no m’identifico amb la ment, ni les emocions, ni el cos, soc consciència, soc espiritualitat.
Amb ganes que t’inspiri!!
